Deu recomanacions per a lluitar contra la bretxa digital generacional

La Càtedra de Bretxa Digital Generacional duu a terme activitats encaminades a ampliar els coneixements sobre les causes, les conseqüències i les solucions de la bretxa digital entre els diferents grups d’edat.

Durant l’any 2023, es va proposar reforçar les activitats de transferència després del treball fet durant els últims tres anys orientat a obtenir un diagnòstic de la situació a la Comunitat Valenciana. Aquest diagnòstic es basa en tres estudis que aprofundeixen en les bretxes digitals en funció de l’edat des d’una aproximació tant quantitativa com qualitativa.

Una de les vies per a aconseguir el nostre propòsit va ser l’elaboració d’una eina d’avaluació de competències mediàtiques i digitals, a manera d’instrument de mesura, orientada a adults majors. El propòsit era conèixer la preparació d’aquest col·lectiu en un conjunt de competències prèviament seleccionades per la seua rellevància, segons estudis realitzats. Dels resultats d’aquesta activitat d’investigació i transferència s’extrau informació de caràcter metodològic, però també evidències sobre la preparació del grup sobre el qual es va fer la prova.

Una altra activitat investigadora i de transferència proposada, va ser la convocatòria dels premis al millor treball de final de grau i al millor treball de final de màster. Aquesta convocatòria es va publicar al març, amb el propòsit d’incentivar la investigació primerenca i despertar l’interès de les noves generacions, és a dir, tant de futurs professionals com d’investigadors. Es tractava de posar el focus en temes relacionats amb la bretxa digital generacional i anar generant un banc d’estudis acadèmics que pogueren aportar a la comprensió d’aquest complex fenomen des de diferents perspectives.

També enguany, la Càtedra va organitzar les seues primeres jornades o sessions de transferència. Es tractava d’una iniciativa destinada a fomentar la transmissió de coneixement per a facilitar el seu impacte i reforçar les seues relacions amb la societat. D’aquestes reunions, emergeixen quatre grups d’accions possibles, que s’uneixen amb les derivades dels resultats de la primera acció. Els principals temes tractats en aquestes taules queden recollits també en la sèrie audiovisual.

A més, es van organitzar dos seminaris en què Van participar ponents excepcionals. Les persones convidades van exposar temes d’un gran interès relacionats amb la bretxa digital generacional que ens convidaven a reflexionar i a continuar aprofundint en els diferents factors involucrats en la bretxa i compartir el seu coneixement i experiència des de diferents òptiques. Les conferències es van gravar i es van posar a la disposició de la societat en la pàgina web de la Càtedra, per la qual cosa en recomanem el visionat. Aquestes intervencions també van verificar i van matisar les recomanacions que es desprenen de les altres activitats dutes a terme.

Les accions fetes durant 2023 s’uneixen a les dels altres anys per a oferir-nos una panoràmica sobre la situació de la bretxa digital generacional a la Comunitat Valenciana, centrada sobretot en el grup d’adults majors, però també recomanacions que poden orientar futures actuacions.

En breu, els resultats de totes les activitats anteriors s’uneixen a les conclusions d’altres estudis per a perfilar línies prioritàries d’actuació basades en evidències. Aquestes es poden resumir en els deu punts següents, a manera de recomanacions:

1. Comprendre que, si bé el procés de digitalització pot provocar bretxes digitals d’accés, ús o utilitat entre els diferents grups socials de qualsevol edat, estan clarament presents en els adults majors. Aquestes bretxes condueixen a l’exclusió social, falta d’autonomia i poden afectar els seus drets. Per a tractar de mitigar aquests efectes, en el centre d’aquest procés ha d’estar la persona.
2. Entendre que la digitalització i la innovació tecnològica produeixen efectes diferents en els grups socials, per la qual cosa no afecten per igual totes les persones, fins i tot dins d’un mateix col·lectiu o grup d’edat. Hi ha desigualtats estructurals per altres trets demogràfics, socioeconòmics, contextos socials, culturals o normatius, que també ajudarien a entendre com es produeixen les bretxes digitals. La casuística és diversa, per la qual cosa s’ha de partir de la identificació de les necessitats, interessos o situacions concretes de la població, per a poder orientar les accions a grups determinats.
3. Eliminar la bretxa digital de primer nivell en qualsevol de les seues formes. S’ha d’apostar per l’accés universal de qualitat, dins i fora de les llars. També ha de garantir-se una via alternativa al canal en línia, com és la presencial o telefònica, en la qual es facilite la comunicació amb una altra persona.
4. Fer un pla d’accions d’alfabetització digital i mediàtica eficaç amb el propòsit d’eliminar la bretxa digital de segon nivell. Aquestes accions requereixen planificació, abast, continuïtat i, per això, coordinació entre les diferents institucions públiques i entre aquestes i el teixit associatiu. Si s’aspira a l’eficàcia, qualsevol proposta ha de basar-se en el coneixement existent sobre competències digitals i mediàtiques, en evidències proporcionades per la investigació que faciliten la identificació de les necessitats dels diferents col·lectius i, com a aspecte principal, han de destinar-se recursos tant per a la seua execució com per a la seua avaluació. Els resultats dels diferents estudis de la Càtedra, juntament amb altres que formarien el seu principal marc de referència, apunten al fet que aquestes accions són completament necessàries, tant per als adults majors, com per a altres col·lectius.
5. Prestar especial atenció al disseny de les accions d’alfabetització, amb el propòsit que siguen útils i significatives per a les persones destinatàries. Com a consideració. específica dins del pla esmentat en l’anterior punt, les accions proposades han d’estar acuradament dissenyades per a donar resposta a cada col·lectiu. Referent a això, a més de els continguts, les experiències prèvies arreplegades en els informes de la Càtedra ofereixen claus que poden ajudar en aquesta obstinació. Aquestes giren al voltant de: el tipus d’intervenció (ex. cursos, programes d’acompanyament), la modalitat (ex. presencial, en línia), l’equipament (ordinadors, mòbils, tauletes, connexió.), la persona formadora, les accions de seguiment i les oportunitats per a mantenir la comunicació o les relacions establides després de l’acció realitzada. En aquest punt, també. sembla fonamental considerar que aquestes activitats poden tenir un benefici més enllà d’aconseguir els objectius concrets que hi atorguen sentit. Per això, és important tenir en compte el seu component social, per a proposar iniciatives que atenguen les necessitats més urgents que hagen sigut detectades, però també per a poder donar resposta a la necessitat de socialització i comunicació. Des d’aquest enfocament, el component afectiu (ex. La motivació i la confiança) també hauria d’estar present, en qualsevol dels casos.
6. Quant a les competències que cal desenvolupar, les relacionades amb l’avaluació crítica de la informació i la seguretat són urgents. En matèria d’alfabetització digital i mediàtica, el desenvolupament de les competències que permeten la valoració crítica de la informació que es comparteix per internet, i totes aquelles relacionades amb la seguretat i la protecció de les dades, necessiten una major atenció, segons les evidències dels estudis de la Càtedra i per les implicacions o riscos de la falta de coneixement en aquests temes. S’ha de dotar d’instruments a la societat en general, i als adults majors en particular, perquè. puguen fer ús de les noves tecnologies des del coneixement, no sols desenvolupar les seues habilitats. D’aquesta forma es podrà disminuir el risc a ser enganyat o estafat. A més, tot apunta al fet que, també, és una via per a augmentar, al seu torn, la confiança.
7. La tecnologia ha d’estar al servei de les persones. L’altra gran línia d’intervenció radica justament en els processos de digitalització i en la proposta d’aplicacions. Per a això, de nou, s’ha de posar el focus en les persones o usuari final. Això, tot desenvolupament destinat a la població en general hauria d’estar validat per les persones usuàries i, especialment, haurien d’incloure’s sempre col·lectius que tenen potencialment més dificultats. Els sistemes basats en processos automatitzats han de ser fiables i garantir, això mateix, la llibertat d’elecció, i aplicar principis ètics.
8. Proposar innovacions, desenvolupaments i dissenys que faciliten l’ús de les tecnologies per part dels col·lectius en situacions de major vulnerabilitat o amb majors dificultats. Els dissenys de les aplicacions i pàgines web han de ser senzills i inclusius. Els continguts també han d’orientar-se a tots els grups socials. A més, caldria fer un esforç per validar possibles implementacions que faciliten l’eliminació de les bretxes digitals en tecnologies ja existents o en sistemes futurs (per exemple, possibilitats de la intel·ligència artificial).
9. Amb el propòsit de lluitar contra les bretxes de segon i tercer nivell, en particular, s’ha de posar el focus en tots els tràmits en línia i, sobretot, en aquells derivats del procés de digitalització de l’administració pública. L’administració ha de revisar amb urgència tots els seus “productes” tenint en compte, especialment, aquells col·lectius en situació de desavantatge. L’acció ha de ser coordinada. En aquesta línia, també poden establir requeriments en les seues licitacions o en qualsevol desenvolupament per a eliminar la bretxa digital.
10. Han de fer-se accions de visibilització i sensibilització, amb mesura de la seua eficàcia, que contribuïsquen a l’eliminació de qualsevol forma o manifestació d’edatisme, això com contra qualsevol expressió que s’hi entrellace, com les derivades del sistema de gènere. Aquestes accions de comunicació han de contribuir a fer visibles els estereotips socials que produeixen desigualtats en funció de l’edat, sexe o qualsevol altre tret o situació, amb el propòsit que la població puga identificar-los, al mateix temps que haurien d’incidir en aquells valors que contribuïsquen a la seua desaparició. Aquestes accions poden dirigir-se a la societat en general, però amb propostes orientades a col·lectius concrets (ex. funcionaris).

Totes aquestes consideracions podrien estar presents en un pla d’acció que prevera iniciatives a curt, mitjà i llarg termini, dissenyades per equips de treball multidisciplinaris. Aquest pla hauria d’estar en contínua revisió per a poder ajustar tant la fase estratègica com tàctica a l’evidència.

D’igual forma, hauria d’introduir la seua avaluació pròpia, amb el propòsit de ponderar els efectes o l’impacte de les intervencions que es dugueren a terme.

En les deu recomanacions destacades per a lluitar contra les bretxes digitals generacionals també subjauen els drets i els principis digitals europeus. Aquestes consideracions han d’harmonitzar-se, com a conseqüència, amb el marc internacional, a més d’assenyalar el camí que cal recórrer en la matèria que ací. ens ocupa i preocupa.

Amb aquest treball, l’equip de la Càtedra ha volgut incorporar, a les arreplegades anys anteriors, més veus implicades en la bretxa digital generacional. A més, es va proposar portar el seu missatge una mica més lluny reforçant la transferència, amb el propòsit .últim de continuar transmetent la importància d’incloure els temes ací. exposats en les agendes mediàtiques i polítiques. De nou, l’excel·lent resposta obtinguda desperta una gran gratitud cap a les persones participants per compartir amb nosaltres el seu coneixement, la seua experiència i, fins i tot, la seua imatge.

Ens uneix el compromís i el desig per fer de la societat digital un lloc per a tots.

Natalia Papí Gálvez
Direcció de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional

(P.95-97)
Papí-Gálvez, N. (dir.). (2024). Investigació, transferència i comunicació. Accions i resultats entorn de la Bretxa Digital Generacional a la Comunitat Valenciana (dades 2023). Edita Càtedra de Bretxa Digital Generacional. DOI: https://doi.org/10.14198/bua.2024.papi.bretxa