Bretxa digital i adults majors: desafiaments i cerca de solucions

La bretxa digital en adults majors es refereix a la diferència en l’accés, ús i utilitat de les TIC entre les últimes generacions i la resta de la població. En una societat cada vegada més digital, aquesta bretxa s’ha tornat més evident, amb diferents matisos en funció del grup d’edat que volem estudiar. Les seues implicacions influeixen en la qualitat de vida, en la inclusió social i en la participació activa de la vida social en la societat digital. Ací, pretenem exposar breument alguns desafiaments als quals s’enfronten els adults majors en l’ús de la tecnologia i, també, apuntem el treball que està fent la Càtedra per a arreplegar les possibles solucions que es poden plantejar per a disminuir la bretxa. És important tenir en compte la necessitat d’empatitzar amb les necessitats de tots els col·lectius que estan en situació d’exclusió digital en qualsevol dels tres nivells de bretxa digital considerats i amb aquells grups de població que estan en situació de transició tecnològica.

Alguns dels desafiaments que es plantegen, es deriven de les causes breument exposades en el nostre article anterior. En aquest article les revisem, encara que es posa l’accent, especialment, en els desafiaments que suposen:

1. Barreres d’accés: el nivell d’ingressos sol ser una de les raons plantejades pels adults majors per a no tenir connexió en l’habitatge. També se sol esmentar la zona en què es resideix. Així, d’una banda, las rendes baixes podrien estar actuant com una barrera d’accés també per a adquirir un dispositiu digital ajustat a les diferents actualitzacions. Per una altra, les àrees rurals de pocs habitants poden tenir dificultats per falta d’una infraestructura adequada. No obstant això, com es va arreplegar en el primer article, el motiu econòmic no és l’únic motiu. De fet, hi ha altres raons que sobreïxen entre les anteriorment assenyalades i que queden arreplegades en els estudis de la Càtedra. Entre aquestes, les persones que no tenen internet en l’habitatge assenyalen no sentir que tenen prou habilitats. També assenyalen que no els agrada o que no ho necessiten. Són, en definitiva, motius que deriven en una exclusió digital relacionats amb el primer nivell de bretxa (accés), però que té l’origen en l’experiència prèvia amb la tecnologia i amb altres criteris d’estratificació social, com ara el perfil educatiu.

   En canvi, des d’un punt de vista estadístic, les dades destaquen per positives. Les enquestes ofereixen bons resultats en constatar que una àmplia majoria d’habitatges tenen internet i també una gran quantitat de persones té dispositius mòbils. Aquests resultats podrien tenir un efecte contraproduent cap als col·lectius que no estan en aquestes majories si es baixa la guàrdia. Fins i tot, per als qui hi estan en aquesta situació, si no s’aprofundeix en les condicions de l’accés. Detectem que hi ha altres situacions que no han de ser desateses si es pretén eliminar la bretxa de primer nivell. Proposem ací revisar la definició d’aquest primer nivell de bretxa i introduir altres paràmetres de qualitat i de diversitat. El desafiament ací s’asseu a identificar, així, aquests paràmetres per col·lectius o generacions contemplar l’heterogeneïtat intragrup, per a poder dissenyar polítiques que aconseguisquen solucionar la pèrdua d’oportunitats que suposa no estar en internet en la societat actual i en la pèrdua d’aquestes oportunitats en un futur pel procés de digitalització i la necessitat d’actualització.

2. Barreres d’ús. Aquest tipus de barreres estan molt relacionades amb las anteriors situacions. S’identifiquen limitacions d’ús per falta de familiaritat amb la tecnologia en adults majors davant de la constant innovació. Els grups estudiats per la Càtedra han viscut en un món analògic, sense la tecnologia actual i, per tant, comparteixen experiències i tenen una relació amb la tecnologia diferent dels més joves. En alguns casos, i segons l’edat i del perfil educatiu, això deriva en desconfiança i, fins i tot, por. La manca d’experiències amb Internet, i la necessitat d’un major coneixement sobre el funcionament dels mitjans digitals en l’actualitat, fa que alguns adults majors creguen poder cometre algun error en un tràmit electrònic que els implique la pèrdua de privacitat o siguen víctimes de la ciberdelinqüència o de frau en línia. Això genera que se senten insegurs davant d’uns tràmits en línia la presentació, el funcionament o la lògica dels quals tampoc ajuda a facilitar l’ús del servei. Aquesta desconfiança o inseguretat pot portar-los a no utilitzar internet per a aquests propòsits, però podrien utilitzar-lo per a d’altres.

   Per exemple, els usos més habituals, en què estan més presents, són en aquells relacionats amb l’ús de la xarxa per a fer consultes, com un mitjà informatiu. En segon lloc, encara que molt allunyada d’aquest primer tipus d’ús, estaria el del mitjà digital com un mitjà de comunicació. Queden lluny aquelles tasques relacionades amb la creació de contingut, resolució de problemes i, sobretot, un altre tipus d’activitats vinculades a qüestions més tècniques. Amb tot, possiblement cal destacar com un desafiament urgent en tots els casos, també en les generacions més joves, augmentar la presència de competències relacionades amb la seguretat (per a més informació clic ací).

3. Barreres atribuïbles al mitjà. Com hem avançat, en els diferents estudis de la Càtedra també s’ha de posar el focus en els propis mitjans digitals. La dificultat d’algunes pàgines web, sobretot de l’administració pública, és un tema recurrent quan es pregunta als diferents col·lectius (40+ anys, 55+ anys i 75+ anys). A més, el disseny d’interfícies complexes i poc intuïtives no ajuda en la comprensió i ús dels dispositius i serveis digitals. Per això, els desafiaments no poden situar-se únicament en la part de l’individu quan s’observa la bretxa digital. Hi ha limitacions atribuïbles al propi mitjà al no orientar-se cap als adults majors, per com presenta la informació i per la classe de continguts. Des de la Càtedra es considera que aquest és un dels desafiaments principals de la societat digital si es vol eliminar la bretxa digital generacional, avui i demà. Aquest desafiament implica l’acció conjunta de diversos perfils professionals ja que, a més dels reptes tècnics que s’hi plantegen, també pot i ha de ser revisada la comunicació. Ha de comprendre’s que els continguts poden resultar irrellevants per als interessos d’alguns col·lectius i insignificants o poc adaptats a les seues necessitats. Referent a això, un dels principals resultats dels estudis fets és que l’ús de la tecnologia ha de ser percebut com a útil, bé per facilitar algunes tasques, bé per afavorir les relacions familiars i socials, bé perquè aquesta és adoptada per a satisfer un altre tipus de necessitats (per exemple, oci o entreteniment).

Amb els materials que proporciona la investigació, la Càtedra continua treballant per a suggerir recomanacions orientades a eliminar la bretxa digital actual i evitar que se’n puguen produir de futures. Algunes propostes que es poden trobar en els diferents estudis publicats es troben en el repositori de la Universitat d’Alacant.

Referent a això, en l’edició 2023, s’ha fet una aposta ferma per la transferència i l’intercanvi. Las Jornades de Transferència presencials, que van tenir lloc el juliol passat, verificaran les solucions identificades, que seran presentades com una part de l’informe d’activitats de treball de la Càtedra 2023.

Com citar aquest article:

Papí-Gálvez, N. i García-Espinosa, S. (agost 2023). «Bretxa digital i adults majors: desafiament i cerca de solucions». Bretxa digital generacional (https://brechadigitalgeneracional.com/val/bretxa-digital-i-adults-majors-desafiaments-i-cerca-de-solucions/)