Altres barreres invisibles? en la bretxa digital generacional

Les nostres societats avancen a una velocitat vertiginosa. La innovació tecnològica és contínua i es fa evident en la vida quotidiana. Són cada vegada més les situacions en les quals, per a fer qualsevol activitat, s’utilitzen els dispositius digitals i aplicacions, amb les seues corresponents actualitzacions; i això pot arribar a complicar el dia a dia a bastants persones. En la societat digital emergeix, així, una nova necessitat que és compartida per molts col·lectius, indistintament de l’edat. Es tracta de l’esforç constant de reciclatge que suposa la digitalització. Aquest procés d’adaptació contínua està precedit per una fase d’assimilació de la informació i possiblement una determinada predisposició per a assumir el canvi; consideracions que no es distribueixen per igual entre la població, com es pot comprovar en els diferents informes publicats per la Càtedra des de l’any 2020. En aquests estudis, apareixen tres aspectes clau per a una transició inclusiva davant dels canvis tecnològics:

1. L’edat
2. El nivell d’estudis
3. L’exposició a la tecnologia al llarg de la vida

Aquestes variables emmarquen les barreres a les quals s’enfronten els diferents segments de població i deixen en una situació de vulnerabilitat digital, i per tant social, a una part d’aquesta, i els minva l’accés a la participació ciutadana i a les activitats socials de la seua comunitat de manera activa i autònoma. En aquest article ja vam tractar alguns punts sobre els desafiaments i les solucions de la bretxa digital en adults majors. Ara farem algunes pinzellades del que ens mostren els estudis realitzats sobre altres barreres que són menys evidents, potser invisibles, encara que molt presents i compartides.

És difícil parlar d’aquestes de manera independent, ja que estan estretament relacionades entre si; però es manifesten amb una relativa facilitat quan s’escolta amb atenció. Per exemple, hi ha persones que poden sentir que el que sabem avui, podria servir-nos de poc demà, sobretot quan encara estan treballant o cercant treball remunerat. D’altres també consideren que el que sabem avui és senzillament impossible d’aprendre; es tracta de persones més majors. Per això, també és interessant preguntar-nos pels sentiments que provoquen tots aquests canvis en els diferents col·lectius. Com ens fan sentir? Estem preparats per al canvi constant? Qui ho està més?

Per a il·lustrar la nostra proposta, en aquest article recuperem algunes de les declaracions dels grups de discussió extretes de manera literal de l’últim informe  publicat per la Càtedra. En l’esmentat informe, s’hi van formar nou grups de discussió els perfils dels quals es diferenciaven principalment per l’edat (65 anys i més, de 50/55 a 65 anys i de 40 anys a 50/55) i sexe, distribuïts per les tres províncies (Alacant, Castelló i València). Tots aquests van donar moltíssima informació, ja sintetitzada en el text posat a la disposició de la societat. Ací en destaquem algunes:

Falta d’experiència i frustració: En aquest punt, la falta d’alfabetització digital suposa una barrera significativa en la manera d’utilitzar adequadament les tecnologies digitals. Referent a això, sempre és interessant tractar aquesta qüestió des del punt de vista de les persones que suposadament estan en aquests col·lectius. Hi ha qui pensa que la tecnologia «no és per a ell o ella» i altres persones comuniquen «no sentir-se capaces». No obstant això, quan volen aprendre, en demanar ajuda a uns altres; la impaciència, la falta d’empatia i de pedagogia condueixen a deixar de preguntar.

En els grups d’adults majors aquest sentiment es manifesta amb afirmacions com ara (vegeu pàgina 92 d’ara endavant de l’informe): «hem arribat tard» o per a «la nostra edat se’ns ha complicat». Fins i tot, es veuen maldestres com apunta DC1_M6: «És el que et comentava, que… jo ho veig magnífic per a tot, però jo en mi em veig molt maldestre, no sé manejar-ho (…)».

En els grups intermedis també apareixen discursos en els quals transmeten frustració per no rebre l’ajuda esperada dels fills, com ara: «(…) ho he de dir 20 vegades i al final cabrejar-me» (…) «No tenen la paciència per a dir-te “és ací, ací”, o que nosaltres som molt lents o ells són molt ràpids (…)».

Hi ha molts altres exemples que il·lustren aquests sentiments produïts per les tecnologies en la vida quotidiana, no únicament en l’àmbit familiar, també i, sobretot, fora d’aquest.

Por d’equivocar-se: Com s’ha exposat en el punt anterior, alguns s’autoperceben maldestres, però també amb por a l’equivocació; això provoca que no s’atrevisquen a tocar res per si ho desbaraten, fan alguna cosa que no deuen o posen en perill la seua seguretat i privacitat. Aquesta és una de les barreres més present en els adults majors. Genera gran desconfiança i dissipa les esperances d’ús. A tall d’exemple:

«(…) les persones majors sempre ens falten, potser, una mica… pensar si ho estàs fent bé, ho estàs fent malament… si ficaràs la pota, si trencaràs l’ordinador… perquè com sempre falles …».

«(…) jo, moltes vegades, no he anat més endavant “ai! Que ho trenque”, clar, dins de la meua ignorància… que no trenques res, però igual ho desbarates (…)».

Autoimatge i estigma de ser major: Com es veuen a si mateixos i l’etiqueta de «persona major» pot condicionar-ne el comportament i generar una sensació de desànim davant dels reptes tecnològics. Aquest aspecte està molt relacionat amb el concepte d’edatisme. En termes generals, com s’arreplega en l’informe «i excepte excepcions, perceben que tots els altres estan més preparats per a assumir els reptes de la digitalització» (p. 93).

«(…) nosaltres no vam nàixer, no som d’aquesta era, nosaltres ja… i això és el que ens diferencia dels joves avui, “Ai! Ja estàs vell…”».

Estes barreres són, en definitiva, també socials, que es manifesten a través d’estes percepcions, afectant les persones.

Com citar aquest article:

Papí-Gálvez, N. i García-Espinosa, S. (octubre 2023). «Altres barreres invisibles? en la bretxa digital generacional». Bretxa digital generacional (https://brechadigitalgeneracional.com/val/altres-barreres-invisibles-en-la-bretxa-digital-generacional/)