Accions orientades a les aplicacions: tecnologia al servei de l’usuari

En estudis previs de la Càtedra es va arreplegar la necessitat d’aplicar dissenys senzills i inclusius validats per la població usuària destinatària, especialmente per aquells col.lectius que tenen potencialment més dificultats. En algunes taules destaquen que les aplicacions estan desenvolupades per gent jove, per la qual cosa han de fer-se proves amb usuaris majors. Aquesta consideració, que és bàsica per a la inclusió digital, no afecta exclusivamente el disseny, sinó que hauria d’aplicar-se des de l’origen, en la mateixa concepció de tots els sistemas que condicionen, en definitiva, l’experiència de l’usuari. Encara que s’adverteix de la complexitat que aquesta acció s’universalitze tret que ho assumisquen algunes empreses, atès el repartiment del mercat entre les grans tecnològiques i la disparitat de polítiques en qüestions que són internacionals, es pot exigir en el desenvolupament de futures aplicacions i pàgines web. La idea gira al voltant de simplificar al màxim possible les accions que cal fer, amb un disseny que acompanye a la comunicació i, per tant, treballar la creació de contingut testant-ho tot segons els col.lectius amb més dificultats. Aquestes qüestions també entronquen amb altres propostes que afavoreixen la comunicació, i apliquen el principi d’accessibilitat a través de diverses fórmules entre les quals estan presents el llenguatge de signes o la utilització de textos per a la lectura d’accés universal. A manera de resum, des de Secot Castelló es proposa la realització d’un llibre d’estil i d’aplicació per als creadors.

En aquest punt, també es proposa l’exploració de l’ús d’altres fórmules com pot ser l’execució d’ordres a través de la veu, que es considera especialment útil per a col.lectius d’adults majors. Altres escenaris són la realitat virtual, atesos els programes exposats per la Creu Roja. L’aplicació de la intel.ligència artificial forma part d’algunes intervencions de les taules com un escenari esperançador per a orientar la tecnologia a les persones i, sobretot, als col.lectius continua sent una gran desconeguda i provoca desconfiança. Amb tot, l’aplicació de la tecnologia per a situacions relacionades amb la salut injecta esperança en la seua aplicació per al bé de la humanitat. En les taules es parla de l’Alzheimer, a tall d’exemple, per. les necessitats són múltiples.

Com a tema destacat dins de la millora de totes les aplicacions i les pàgines web, es troba l’Administració digital. La dificultat dels tràmits en línia amb l’Administració pública és una qüestió que ha de ser solucionada de manera urgent des de les mateixes Administracions. No sembla convenient que la càrrega de la solució se situe en la ciutadania, almenys si es pretén actuar des del principi d’igualtat en les nostres societats.

Totes les entitats coincideixen que els tràmits digitals són barreres manifestes per a una part de la població adulta major, però les gestions amb l’Administració pública limiten especialment la capacitat de participació en pràcticament tots els col.lectius. De fet, a causa de la complexitat dels processos de la mateixa Administració, es recomana proveir de canals d’ajuda com pot ser, per exemple, la realització de consultes a través de telefonades que no siguen ateses per un robot, com ja es va advertir en estudis anteriors de la Càtedra. En aquest punt, els tutorials també són recursos que poden ajudar. Les barreres amb l’Administració estan presents en més generacions. Com a exponent estaria el certificat digital que, encara que es considera d’una gran utilitat, la seua autogestió implica dificultat.

Llegir secció completa en: Martínez-Sala, Alba-María, Papí-Gálvez, Natalia (2024). Trobar solucions: sessions de transferènciaEn N. Papí-Gálvez (dir.). Investigació, transferència y comunicació. Accions i resultats al voltant de la Bretxa Digital Generacional a la Comunidat Valenciana (datos 2023). (P. 47-65). Edita Càtedra de Bretxa Digital Generacional. DOI: https://doi.org/10.14198/bua.2024.papi.bretxa